Sor Esperanza in memoriam

SOR ESPERANZA IN MEMORIAN

fundadora de la entidad e investigadora tras su fallecimiento en Bayona a los 102 años de edad

Con la participación de:

Sor Ionel Mihalovici, Simy Benarroch, Matilde Tueta; Rafael Vázquez y Jaime Vándor

Casa Golferichs
Gran Via de las Corts Catalanes, 491 Miércoles, 31 de Enero 2007
a las 19h45

Antes del acto se proyectó un video con imágenes de la religiosa y escenas de la vida de la Entesa


http://www.skyalbum.com/showAlbum/21503

Tras el acto la siguente crónica escrita por Eduard Brufau( miembro de la junta de Entesa) apareció publicada en el nº del 22 de febrero ,en la página 31 del periódico

www.catalunyacristiana.com

Homenatge a Sor Esperanza Mary

·Aquesta germana de la congregació de la Mare de Déu de Sió va ser una gran impulsora del diàleg entre jueus i cristians

BARCELONA.— Sota el lema de «Sor Esperanza, in Memoriam», l’Entesa Judeo-Cristiana de Catalunya va organitzar el 31 de gener passat a la Casa Golferichs de Barcelona un homenatge a sor Esperanza Mary, religiosa de la Mare de Déu de Sió. Els diferents ponents que van intervenir a l’acte van ressaltar l’aposta total de l’homenatjada per la pau, el diàleg entre la religió jueva i la cristiana i l’eradicació d’idees antisemites.

L’Entesa Judeo-Cristiana de Catalunya va voler fer un homenatge a la seva fundadora, que va morir a la venerable edat de 102 anys el mes d’octubre passat a Baiona. L’acte va començar amb la projecció d’un muntatge fotogràfic sobre la vida de la religiosa francesa, posant un èmfasi especial en tota la seva tasca en favor del diàleg entre cristians i jueus. Posteriorment van intervenir els ponents sor Ionel Mihalovici, Simy Benarroch, Matilde Tueta, Rafael Vázquez i el Dr. Jaime Vándor. Tots ells havien tingut l’ocasió de conèixer-la bé en diferents circumstàncies i en van destacar la bondat, la seva gran altesa moral i la tasca infatigable que la va dur a treballar en diferents llocs de França i Espanya per un acostament entre jueus i cristians.
La seva tasca va ser especialment important a l’Estat espanyol durant els anys cinquanta i seixanta, època en què, sota el règim franquista, encara hi havia un gran antisemistisme tant en la societat en general com sobretot en les institucions i fins i tot en el sistema educatiu. Per tal de canviar aquesta mentalitat antijueva, sor Esperanza Mary va crear diverses entitats tant a Madrid com a Barcelona que fossin capaces d’establir ponts de diàleg i trencar tòpics nefastos. Va ser així com a la capital espanyola va treballar per la fundació d’un centre d’estudis del judaisme en relació amb l’Església, objectiu que es va fer realitat quan l’arquebisbat de Madrid va obrir el Centre d’Estudis Judeo-Cristians.

La seva obra fundadora

A una escala menys institucional, però igualment efectiva, sor Esperanza va fundar personalment a la mateixa ciutat l’Amistat Judeo-Cristiana. Aquesta associació, de la qual és una membre destacada una de les ponents, sor Ionel Mihailovici —també religiosa de la Mare de Déu de Sió— continua treballant enèrgicament pel diàleg entre les dues religions. Pel que fa a Barcelona, sor Esperanza va deixar igualment una empremta profunda amb la fundació de l’Entesa Judeo-Cristiana de Catalunya, que avui continua organitzant activitats mensuals al voltant del diàleg entre jueus i cristians.
La religiosa de la Mare de Déu de Sió també va destacar per la seva capacitat d’oratòria en nombroses conferències, en les quals donava a conèixer el seu pensament conciliador. Qui vulgui conèixer el seu llegat no ha de fer més que llegir alguns dels diversos llibres que va escriure. En són uns bons exemples ¿Silencio o ausencia de Dios?, obra en la qual reflexiona sobre el problema de Déu després d’Auschwitz, o Aportación de un judío a la Iglesia, llibre en què explica la vida del jueu francès Jules Isaac i la seva contribució a la declaració del Concili Vaticà II Nostra aetate.

Eduard Brufau

Nota:
Religioses de la Mare de Déu de Sió
Aquesta congregació religiosa va ser fundada el 1843 a Itàlia pel pare Teodoro Ratisbone. Segons diuen les seves constitucions, “la nostra vocació es caracteritza pel lloc central que es dóna a la paraula de Déu en les nostres vides. Estem cridades a guardar la paraula de Déu als nostres cors, a meditar-la, a estudiar-la, a compartir-la, a viure-la”. Les religioses de la Mare de Déu de Sió estan especialment compromeses amb el poble jueu —com a religió íntimament lligada al cristianisme— i amb la pau al món.

_______________